Em fa molta ràbia que gent que fa mig segle que no va a classe i no té ni idea dels mètodes que s’estan emprant actualment critiqui i vulgui canviar l’educació actual, sovint basant-se en ideals obsolets.

Per contra, em sento orgullós de la revocació de la tercera hora de castellà que s’inclou a la LEC (ni que sigui per veure la indignació de Pedro J. Ramírez i els seus esbirros) no només pel què significarà pels estudiants, sinó també per haver estat capaços de dir “No” a Madrid.

La llengua del nostre país és el català, i per tant, la llengua vehicular de totes les institucions i entitats catalanes, així com per realitzar tot tipus de tràmits i gestions, també hauria de ser-ho. Per desgràcia nostra, això no és així, doncs hi ha masses coses que només es poden fer en una llengua estrangera com és la castellana (carnet de conduir…). De la mateixa manera que no tindria gaire sentit (tot i que podria arribar a ser útil) fer servil l’anglès per totes aquestes gestions perquè és la llengua oficial d’Europa tampoc té sentit que s’obligui a fer-ho en castellà perquè sigui la oficial d’Espanya.

Dit això, vull fer dos importants comentaris respecte els idiomes en l’educació: què fer en les classes d’idiomes i com fer aprendre aquests idiomes a infants i joves.

No se si gaires de vosaltres sabeu què s’està fent en totes aquestes hores d’idiomes, sobretot el català i en castellà, i sobretot en cursos avançats de la ESO i de Batxillerat… Us podríeu pensar que els alumnes estan aprenent a escriure i a redactar, a parlar davant del públic o millorar altres aspectes directament relacionats amb la llengua… doncs la realitat és una altra totalment diferent! Més del 50% de les hores es dediquen a la literatura, a fer anàlisis sintàctics, a fer fonètica o a saber què vol dir “espill” en altres dialectes catalans al nostre… Aquesta és la manera com hem d’aprofitar les hores??? De veritat que trobo que son temes molt interessants, però sempre haurien de ser optatius per a l’alumne i no pas utilitzar-los en aquestes hores d’idiomes. S’hauria de reduir el  número d’hores dedicades i en aquestes aprendre a utilitzar la llengua de manera que et serveixi posteriorment a la teva vida professional!

A més, no per incrementar el número d’hores dedicades a una llengua els alumnes dominaran més aquella llengua (sobretot veient a què les dediquem). Les llengües s’aprenen utilitzant-les en el context de la vida real. Tot i perdre hores lectives “en català”, hauríem d’aprendre a utilitzar castellà o anglès realitzant assignatures com socials o naturals íntegrament en aquestes llengües. Seria un esforç gran tant per alumnat com per professorat, però crec que valdria la pena intentar-ho. Crec que algunes escoles privades ja opten per aquest model, i és que fer, durant 6 anys de ESO i BAT, 3 assignatures setmanals en cada una de les llengües que estem parlant faria que els alumnes anessin a la universitat dominant perfectament les tres llengües en la forma escrita i oral, cosa que ara mateix no passa, sobretot amb l’anglès.

Resumint, hauríem d’apostar per un model educatiu on dominessin els tres idiomes més importants respecte la nostra ubicació geogràfica (català, castellà i anglès) tot i reduir el número d’hores lectives dedicades especialment a aquestes llengües, de manera que aquestes hores restants es poguessin aprofitar per aprendre altres coses que sí serien profitoses pels estudiants.

Nogensmenys, no crec que la LEC ni cap llei que es pugui fer ajudi a resoldre els problemes aquí exposats, i és que tant els mestres com els polítics que podrien arreglar el problema tenen tan llunyans els anys d’estudiant i saben tan poc què passa pel cap dels joves que mai no sabran com arreglar problemes com aquest.

PD: Entenem per ignorància quan algú no sap res en general o amb relació a una cosa. Doncs bé, senyor Mayor Oreja, vosté és ignorant respecte tot el que té relació amb Catalunya. Siusplau, revisi els informes internacionals sobre el bilinguisme a Catalunya i informi’s. A veure si així deixa de ser ignorant i en conseqüència deixa de dir bajanades.