Ara farà deu anys, en el programa de TV3 “Aquest any 100”, dedicat al centenari del F.C. Barcelona (i que un any més tard plagiarien a Madrid), van dedicar un dels programes a la secció de bàsquet. Un jove alt i prim que poca gent coneixia va entrar portant una de les copes que el bàsquet blaugrana havia aconseguit. Deu anys més tard, aquell jove s’ha convertit en el millor jugador català de tots els temps i ha aconseguit el que tots els que hem jugat a bàsquet alguna vegada segur que hem somiat: ser campió de la millor lliga del món, la NBA.
Pau Gasol havia estat un bon jugador de bàsquet que sempre havia viscut a les ombres del seu amic Juan Carlos Navarro en el Barça o amb jugadors com el llavors verd-i-negre Raúl López a la selecció espanyola. Però un any estratosfèric al Barça, amb doblet al sac i algun que altre MVP, van fer que a aquell “júnior d’or” se li obrissin les portes de la NBA.
A mi em seguia agradant més el Navarro (potser perquè jo jugava a la mateixa posició), però la NBA no ho va creure així. “Paw Gasol” va sortir elegit el número 3 del draft de la NBA, el primer jugador europeu que arribava al podi del draft. També va ser el primer europeu en ser rookie de l’any (per davant del francès Tony Parker) i es va convertir en el jugador franquícia de Memphis Grizzlies, guiant-los tres any seguits fins als play-offs (tot i que sense guanyar-hi cap partit…). Però aquell equip se li havia quedat petit.
Les portes del cel se li van obrir l’any passat quan els Los Angeles Lakers, un dels equips històricament més importants de la NBA, va aconseguir els seus serveis a través d’un intercanvi. Gasol va pujar uns quants esglaons en la qualitat dels Lakers, i fent tupla amb el genial Kobe Bryant (el millor jugador de bàsquet del món, amb permís de Lebron James, i declarat barcelonista) va fer que aquell mateix any l’equip es plantés a les finals. Llavors no va poder ser, però aquest any la cosa ha canviat.
Amb els vigents campions eliminats i els Cavaliers de James fora de combat, els Magic de Howard semblaven un rival propici per aconseguir el repte. Un contundent 4-1 en l’eliminatòria ha fet que (ara ja ho podem dir, si havia algun dubte) el millor jugador català de tots els temps hagi aconseguit l’apreciat anell de campions de la NBA.
Recordo el dia que Gasol va fitxar pels Lakers, i en ser entrevistat, no va tenir cap problema en admetre que de petit era fan dels Bulls de Michael Jordan. Això demostra la classe de persona que és Gasol, que a base d’esforç i dedicació ha assolit la cima més alta del món basquetbolístic.
I ara espero que els mitjans de les espanyes deixen de ser hipòcrites. La veritat és que els estava esperant. No m’agrada que a pertot es destaqui “el primer espanyol”, exaltant el sentiment patriòtic amb afirmacions com “es el orgullo de todos los españoles”. El Pau és un noi de Sant Boi de Llobregat (no “San Boi” com també se l’està intentant rebatejar), que si no recordo malament és una ciutat de Catalunya. Per tant, una mica de respecte pel poble que l’ha vist créixer i l’ha format com a jugador de bàsquet.
Pau, felicitats pel títol, i gràcies per ser el “primer català”!
